L´empremta del pas del temps

Dipòsits, generalment de forma rectangular o el∙líptica de grans dimensions, excavades a terra i cobertes de paret seca, normalment estaven coberts de càrritx o teules suportades per les bigues de fusta.
Els nevaters (treballadors de les cases de neu) emmagatzemaven la neu dins i la trepitjaven amb els peus per convertir­la en gel, la tapaven amb càrritx, cendra o palla i així es conservava fins l´estiu per a la seva comercialització. En peces arrodonides conegudes com pans de neu, adequades per a transport en mules, que era distribuïda a la Ciutat i pobles de l´illa.
L´origen d´aquesta activitat és encara desconegut. Al segleXVII es va convertir en consum popular per les seves múltiples aplicacions en medicina, fabricació de gelats i conservació d´aliments que va portar a la construcció del que coneixem com a cases de neu.
Aquesta activitat es va mantenir fins principis del segle XX quan apareixen les primeres fàbriques de gel.